1 1 v. tr. [DE] [LC] [PE] Donar (a algú) coneixements o informacions, especialment d'una manera metòdica. Instruir algú en música, en física. Cal instruir i educar el poble. Instruir soldats a manejar les armes, a fer el pas. 1 2 v. intr. pron. [PE] Adquirir coneixements. La Coloma volia instruir-se en la història de les revolucions. Instruir-se a la universitat. 2 1 v. tr. [DR] Posar (una causa) en estat d'ésser jutjada, formalitzar (un procés). 2 2 [DR] instruir expedient Practicar les diligències i reunir els documents necessaris per a preparar la decisió d'un afer.
